2 août
2015

Le nouveau numéro de Terre et Peuple magazine

Pour passer commande

20 mai
2015

Solstici d’estiu 2015

Solctice d'été 2015

26 mars
2014

VIIIe Fête identitaire de la Sant Jordi

VIIIe Fête identitaire de la Sant Jordi

Terra i Poble

Dimanche 20 avril 2014

Perpignan Catalogne du Nord

Toute la journée à partir de 11h00

-Table ronde: Conférence: Pour un nationalisme catalan identitaire. Débat.
-Moment musical.
-Repas. Chacun porte de quoi mettre sur la table, prévoir couverts. Possibilité de faire griller, prévoir donc le nécessaire.

-Initiation au combat médiéval.
-Stand de revues et brochures.

Nous contacter : terraipoble@yahoo.fr

28 janvier
2014

Font-Romeu se lance dans le consommer local

L’esprit des circuits courts est proposé aux publics touristiques

Per llegir en català

Le principe des circuits courts s’introduit à Font-Romeu, sur l’initiative de la société Goélia, qui y assure la gestion de la résidence de tourisme Le Domaine de Castella. Les touristes-consommateurs sont invités à exiger une qualité locale des produits qu’ils achètent, afin de protéger le tissu économique du territoire.

La consommation « locavore », associée aux produits de proximité, s’introduit à Font-Romeu mardi 28 janvier, au travers d’une opération de communication du réseau de résidences de tourisme Goélia. Le Domaine de Castella, qui appartient à cette structure, adoptera une charte dénommée « consommer local », encourageant la collaboration entre les producteurs de la région de la Cerdagne, les mairies et les habitants, dans un but de valorisation économique et touristique. Dans uncommuniqué transmis depuis Paris, Goélia défend un label de qualité baptisé « produit français », malgré le défi géographique induit à Font-Romeu, où le local est aussi la Cerdagne sous administration espagnole. Au-delà de cette approximation, ce concept adressé aux visiteurs les invite à identifier une« prestation locale, de qualité » et un « prix juste », associés à un« sens de l’accueil et du conseil ».

En signant la charte, les commerçants de Font-Romeu, l’Office de Tourisme et la mairie s’engagent à « proposer principalement des produits fabriqués localement, par eux-mêmes ou par des entreprises de la région ». Pour certifier le sérieux de l’ensemble et rassurer les vacancier, un insigne « fournisseur certifié Goélia » est mis en place.

La clau

27 décembre
2013

Fer cagar el tió: una tradició d’origen precristià?

La nit de Nadal, o el dia de Nadal, a Catalunya és tradició fer cagar el tió.

Fer cagar el tió és una tradició pròpia de Catalunya que també comparteixen alguns pobles de l’Aragó i que deixa força parades les persones que són de fora. Un tros de fusta que menja, que beu i que el dia de Nadal caga torrons, cava i, avui en dia,figuretes de xocolata, llaminadures i joguines. Els experts apunten que es tracta d’un costum molt antic, que ha evolucionat molt, però que pot tenir l’origen en les tradicions precristianes.

Els tions serveixen per fer foc a la llar, al voltant de la qual fa molts segles se celebraven els antics cultes als avantpassats i se’ls oferien aliments. El fum, la xemeneia, és una via de comunicació amb els ancestres.

Josefina Roma, professora emèrita d’Antropologia a la UB, explica que « els avantpassats el que fan és prendre la part espiritual dels aliments, i l’altra part queda i s’ho mengen els descendents, sobretot els nens. Aquest és l’origen d’aquests regals per als nens ».

Amb el cristianisme desapareix el culte als avantpassats, la tradició evoluciona i el tió es converteix en una festa infantildel dia de Nadal. Fins fa pocs anys, però, el tió encara es cremava de Nadal a Cap d’Any i la cendra es llançava al camp.

Picar el tió pot venir d’un antic ritual per fer despertar la natura el dia del solstici d’hivern.

Antigament era costum que presidís la cerimònia el més vell de la casa, que a vegades beneïa el tió amb vi. El tió era un tros de soca sense cara ni barretina i amb algun forat amagatAbans de fer-lo cagar, els infants anaven a resar un parenostre  en una altra habitació. Amb la laïcitat, aquest costum ha canviat, i molt, i a moltes cases els nens remullen el bastó amb què piquen el tió o l’escalfen al forn o al radiador.

Les cançons canvien segons les comarques, les poblacions i fins i tot les cases. El tió, la soca a ponent o la « xoca » o « tronca » a l’Aragó és una tradició que s’ha mantingut sobretot en àmbits rurals.

Roma recorda que « mentre que a les ciutats fa anys que es fan els Reis, als pobles no es feien fa dos generacions. No es feien els Reis. Fer cagar la soca i prou. »

Amb la democràcia, l’escola es converteix en el centre de difusió de les tradicions populars i el tió s’escampa de manera massiva.S’humanitza, se li pinta cara i s’hi posen potesEl que era un acte íntim, familiar, s’obre també al públic i apareixen els tions populars. Es manté, però, la màgia, aquest moment d’aixecar la manta, que converteix el tió en el tros de fusta amb més seguidors.

cat/noticia