24 février
2008

Casteller

Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera. La seva vestimenta típica és: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador.Les primeres constàncies que es tenen dels castellers apareixen com a Balls Valencians acabant les procesons religioses, tal i com es continua fent a Algemesí amb la Muixeranga. D’aquesta forma original segurament importada des de València, apareix la figura del casteller a finals del segle XVIII a Valls per les colles dels Xiquets de Valls. En aquest context, un castell és una construcció humana on intervenen desenes o centenars de persones que intenten enlairar-se l’una sobre l’altra d’una manera organitzada fins arribar a l’alçada més alta possible. Lire la suite…

20 février
2008

Guifré el Pilós

Guifré I, anomenat el Pilós ( v 840 – 897), Comte d’Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d’Osona (886-897) de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regió estava gairebé despoblada.

Orígens familiars

La llegenda el fa fill del comte Guifré d’Arria, cavaller del Conflent, i venjador de la mort del seu pare assassinat per Salomó, al qual Guifré el Pilós donà mort. Hi ha qui situa el naixement de Guifré a Rià (Conflent). Ara bé, a partir de l’estudi de Ramon d’Abadal La família catalana dels comtes de Carcassona. Genealogia de Guifré el Pilós dins d’Els primers comtes catalans (Barcelona, Edicions Vicens Vives, 1958 pàgs 13-29), es considera que Guifré era fill de Sunifred  I, nomenat Comte d’Urgell i de Cerdanya el 834 per l’emperador Lluís el Pietós, i Comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona el 844 pel rei franc Carles el Calb. Sunifred era fill de Bel·ló de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per això, els comtes descendents de Sunifred i del seu germà Sunyer I d’Empúries i Rosselló (834-848) se’ls denomina bel·lònides.

En les lluites dinàstiques sorgides a l’Imperi franc després de la mort de Lluís el Pietós (840) i del Tractat de Verdun (843), Bernat de Septimània, comte de Barcelona i Girona (825-832 i 835-844), Narbona, Besiers, Agde, Magalona i Nimes (828-832 i 835-844) i de Tolosa (835-844) va alinear-se amb Pipí II d’Aquitània, i els bel·lònides a Carles el Calb; el 844, després d’haver-se apoderat de Tolosa, Carles hi capturà Bernat i el féu executar. Després de la fi de Bernat, Carles el Calb concedí els comtats de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona a Sunifred d’Urgell-Cerdanya.

El 848, Guillem de Tolosa, fill de Bernat de Septimània nomenat comte de Barcelona per Pipí II, s’apoderà d’aquest comtat i del d’Empúries on féu executar Sunifred i Sunyer I, lleials a Carles el Calb. I aquest fet significà la fi provisional dels bel·lònides Lire la suite…

19 février
2008

Mitologia catalana sobre bruixes

Mitologia catalana sobre bruixes
En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’Edat Mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantilsEl pacte amb el dimoni
Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de la cerimònia. Lire la suite…

19 février
2008

Cavaller

  • Publié dans Cultura
  • Commentaire(s) : 0  

L’accepció més pura pel mot cavaller és « persona que munta a cavall », sent de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canviant en les distintes etapes històriques

Etimologia

Al llatí es deia Agustín -i pels cavallers que eren especialment de feina, però empraven el terme equus -i per la resta dels cavalls, especialment pels utilitzats en la guerra, d’aquí que es digués ordo equester per la classe social dels cavallers. Cavall venia també del grec kaballes -ou, amb el significat igualment de cavall de treball. Lire la suite…