6 juin
2014

La réforme territoriale Hollande-Vals : la Fédération du PNAC réagit.

La réforme territoriale Hollande-Vals : la Fédération du PNAC réagit.
Le PNAC considère que cette réforme est totalement défavorable aux Nord-Catalans, déjà économiquement asphyxiés et occultés par Montpellier.
Le PNAC craint que la fusion du Languedoc-Roussillon avec la région Midi-Pyrénées affaiblisse encore davantage la position de la Catalogne du Nord.
Il semble fort plausible que les pôles d’attraction seront indéniablement Toulouse et Montpellier, laissant la capitale du Roussillon à ce rôle qui lui est dévolu depuis de nombreuses années, c’est-à-dire celui de ville-croupion du grand sud, au chômage vertigineux et à la délinquance explosive, avec comme lot de consolation, une gare mal famée qui se trouve être le centre du monde… des trafics en tout genre ?
C’est la raison pour laquelle le PNAC rappelle l’existence de l’article 72 de la Constitution, qui permettrait au département de devenir une collectivité à statut particulier comme la Corse.
Cette Collectivité territoriale de Catalogne du Nord, répondrait à la nécessité de reconnaissance de l’héritage historique et culturel de notre territoire. Sur le plan économique, elle renforcerait dans le cadre de l’euro-région, la coopération transfrontalière selon l’axe Perpignan, Girona, Barcelone.
Le PNAC entend mobiliser prochainement les forces vives du territoire, sans exception et sans sectarisme pour que l’État français prenne en compte, les aspirations populaires de renouveau culturel et économique de notre région.
info.pnac.catnord@gmail.com
5 juin
2014

Alexandre Deulofeu: Nostradamus a l’Empordà

Alexandre Deulofeu: Nostradamus a l’Empordà

Després de sobreviure a l’apocalipsi maia, fem una ullada a les profecies d’Alexandre Deulofeu, un estudiós i farmacèutic figuerenc que, entre altres prediccions, va pronosticar la independència de Catalunya per a l’any 2029
XAVIER THEROS

| Actualitzada el 30/12/2012 00:00

 Alexandre Deulofeu, al mas d’Ordis a principis dels 70

Recentment, durant un acte a l’Hotel Majestic de Barcelona, Santiago Niño Becerra va pronosticar que Espanya no sortiria de la crisi actual fins a l’any 2025, i que aquesta situació podria portar a la creació d’un estat català propi. No sabem si conscientment o no, aquest prestigiós economista de la UB coincidia amb els pronòstics d’un heterodox empordanès. El final de l’any és el moment de treure del calaix els profetes i les seves profecies. ¿I aquest 2012 qui millor que Alexandre Deulofeu, un farmacèutic, músic, historiador i vident aficionat, que va fer un seguit de prediccions complides amb una precisió al·lucinant? Les habilitats d’aquest polifacètic personatge potser estan relacionades amb el carrer Monturiol de Figueres, on el seu pare regentava una apotecaria. Just al costat hi vivia Salvador Dalí, amb qui compartiria una gran amistat. Després de llicenciar-se en farmàcia i ciències, l’any 1931 Deulofeu va ser escollit president de les joventuts locals d’ERC. I el 1934 publicava l’assaig Catalunya i l’Europa futura, on va fer les primeres prediccions.

Amic de Dalí i Pujols

Quan va esclatar la Guerra Civil, el jove farmacèutic era l’alcalde accidental de Figueres, ja que el titular havia anat a una reunió a Barcelona. Dos anys més tard, tip del desgavell d’aquell conflicte, es va exiliar a la ciutat de Montpeller. A França va fer diversos oficis mentre estudiava història, va experimentar en adobs químics per fer plantacions sense terra i es va dedicar a tocar el piano i el violí pels cafès. Allà hi va conèixer Francesc Pujols, amb qui encetaria una duradora col·laboració. De tornada a Catalunya, l’any 1951, publicaria La matemàtica de la història, la seva obra cabdal, amb un llarg pròleg de Pujols. Un llibre que aniria seguit, l’any 1961, de L’Empordà. Bressol de l’art romànic, en què defensava que la cultura occidental a l’Edat Mitjana havia nascut al Rosselló i al nord de Catalunya. L’any 1978 va ser convidat a fer una sèrie de conferències a l’Argentina i poc després va morir de càncer, el 27 de desembre d’aquell mateix any.

La seva tesi defensa que cada civilització té una durada de 5.100 anys, dividida en tres fases de 1.700 anys cadascuna d’ascens, plenitud i decadència. Els diversos imperis que sorgeixen en cada un d’aquests períodes tenen una extensió de 550 anys, també dividits en tres fases d’ascens agressiu, plenitud conservadora i desintegració final. Sota aquesta premissa va començar estudiant la Grècia clàssica, i aviat va trobar que podia aplicar el mateix model a qualsevol cultura. Per exemple, l’any 1934 va predir la Segona Guerra Mundial i la derrota de l’Alemanya nazi. Segons va escriure, acabats els combats només quedarien vigents els règims dictatorials a Espanya i Iugoslàvia, un país que va vaticinar que es desmembraria en diferents estats independents abans d’acabar el segle XX. Així mateix, va pronosticar la fi de l’imperi anglès, del qual no tan sols se separarien l’Índia i les colònies africanes, sinó també Irlanda, Escòcia i el País de Gal·les. Va dir el mateix de l’imperi francès, que acabaria vivint una guerra civil.

Profecies complertes

No obstant, les prediccions més sorprenents les va fer entre el 1948 i el 1951, quan va pronosticar la caiguda del comunisme. Segons va deixar escrit, l’URSS s’esfondraria abans d’acabar el segle, just després de la caiguda del Mur de Berlín. També va avançar la victòria occidental en la Guerra Freda sense necessitat de combatre. I la reunificació d’Alemanya pels voltants de l’any 2000, la qual cosa donaria pas a una Europa unida. En el seu moment, Deulofeu va defensar que la caiguda del comunisme a l’URSS i als seus satèl·lits no afectaria els governs comunistes de l’Extrem Orient. En especial, a la Xina, on continuaria gràcies a un règim mixt que, sense abandonar el marxisme, acceptaria les regles del mercat capitalista.

De totes les profecies que va fer Deulofeu, moltes encara s’han de complir. El temps ens anirà revelant quin grau d’encert tenia el seu sistema -mig matemàtic, mig esotèric- per endevinar el futur dels països i les civilitzacions.

2 juin
2014

El PNAC es referma en la defensa d’una Catalunya catalana

  • Publié dans Politica
  • Commentaire(s) : 0  

La recent victòria d’ERC en les eleccions europees i una més que possible victòria en les properes elecions al Parlament de Catalunya, han fet que es dispari l’eufòria indendentista entorn al projecte liderat per Junqueras. No sabem, ni tampoc ens interessa gaire, els motius de tants catalans en votar un projecte que vol fer, entre altres coses, el castellà llengua oficial de la Catalunya independent. Ja s’ho trobaran o, millor dit, ens ho trobarem tots, perquè un govern i, encara més, un Estat Català en mans d’ERC podria portar per Catalunya conseqüències nefastes. I entenem per a una Catalunya catalana, la Catalunya de sempre, que és la que defensa el PNAC. No oblidem que ERC és el partit més favorable a la immigració que hi ha avui a Catalunya, Que avui, al Principat, els catalanoparlants ben just passem del 30%… es veu que per a ERC encara som massa. ERC és partidària d’un Estat Català sense Llei d’Estrangeria, amb tot el que això vol dir: gota a gota immigratori permanent, ajudes socials sense fi, reagrupaments familiars…

Al PNAC continuem ferms en la seva posició de solidaritat amb tots els països del món que passen per situacions econòmiques o bèl.liques delicades i que poden necessitar ajuda exterior. Cap problema. Però tots sabem que l’emigració cap a Europa no és la solució, almenys definitiva, a aquests problemes, no és solució a res. I continuem, per damunt de tot, ferms en la defensa d’una Catalunya catalana, lligada a les seves arrels mil.lenàries, a la seva cultura mil.lenària i a la seva llengua cada cop més amenaçada.