25 juillet
2008

Ball de bastons

Ball de bastons a Barcelona
Ball de Bastons a Granollers
Ball en execucióEl ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya i Europa. S’engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l’acció de picar entre ells.

Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues, i la tesi més estesa remunta el seu origen a una evolució dels antics balls d’espases. Els balls foren molt populars al segle XV i persisteixen en França, Italia, Anglaterra i Pais de Gales (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dança de pauliteiros).

El que sí que es pot confirmar és que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla a Catalunya. Les primeres referències escrites daten del segle XII, concretament l’any 1150, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV es va fer un ball de bastons.

En els seus orígens era un ball només ballat per homes, però des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i actualment té ja una gran rellevància. Només en algunes poques poblacions es conserva encara l’exclusivitat masculina del ball, com ara a Montblanc (Conca de Barberà).

Simbologia
Segons se sap, la simbologia del ball de bastons a Catalunya és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l’entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris.

Bastons
Els bastons, element essencial per aquesta dansa, estan fets normalment de fusta d’alzina seca i tenen una llargada de 40-50 cm i un gruix de 5 cm. Aquestes característiques no són però generalitzades, ja que cada colla té uns bastons propis amb els seus trets característics.

Vestuari
El vestuari del ball de bastons és força variat segons el poble, la zona o la formació que l’executa però hi ha elements comuns. El calçat acostuma a ser l’espardenya, pantalons blancs, faldellí, faixa de color, camisa blanca i mocador de color creuat al cos. Tot i així hi ha colles que no duen el faldellí, d’altres que utilitzen pantalons de vellut, mocadors al cap, barrets, armilles i d’altres elements característics de cada lloc.

Música
El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tintineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. Històricament sempre s’ha ballat acompanyat del so de les gralles i el tabal; en d’altres, el flabiol; i en poques, el violí, l’acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça.

Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen músiques pròpies però un gran nombre utilitzen melodies populars o fins hi tot cançons modernes. Hi ha catalogades més de mil melodies diferents que s’utilitzen com a ball de bastons.

Cal fer notar que, molts cops, la mateixa melodia es balla de diferent manera segons l’indret i la colla bastonera, fins hi tot es dona el cas que alguna colla te diferents balls que realitzen al so d’una mateixa melodia.

Els balls
L’estructura bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit balladors, podent afegir grups adicionals de quatre balladors (quadres), tot i que varies colles han introduït altres estructures com el cercle o els balls de sis balladors. Els balls acostumen a ser curts, d’aproximadament un minut i l’element central del ball són els cops de bastó amb els altres balladors.

Durant els balls es poden identificar una sèrie d’elements comuns. Les passades com a moviments on els balladors es creuen, passant en direccions oposades i picant per anar a buscar un altre ballador. Els sotacames, figura emblemàtica del ball de bastons i que consisteix en fer picar els bastons, fent-los passar per sota una cama. Els salts on els balladors salten per picar a l’aire amb un altre ballador, i els cops a terra amb els bastons, moviment que alguns folkloristes han interpretat com reminiscència de ritus de fertilitat a la terra.

Vocabulari
El món bastoner disposa d’un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regió te el seu vocabulari particular però algunes paraules s’han estes per tot el món bastoner. Podem destacar:

Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bastó a la dreta.
Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.
Dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.
Esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerra. Dona el cops als Dreters.
Batacada: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l’esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l’esquerra tot fent passar el bastó esquerra en un moviment circular per darrera del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.
Cadena: Moment durant el transcurs d’un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l’altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l’altre filera.
Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.
Sotacama: Picada per sota la cama

Commentaire(s) :

Laisser un commentaire