26 avril
2012

25 D’ABRIL: QUAN EL MAL VÉ D’ALMANSA

25 d´abril aniversari de la batalla d´Almansa. Dues concepcions d´Espanya la victòria del borbons va èsser la desgràcia dels pobles i les identitats i de la propia Espanya.

El 25 d’abril de 1707 es van enfrontar amb les armes a Almansa els partidaris de dues concepcions politiques diferents. D’una banda els maulets ***, que recolzaven en el conflicte successori de la corona espanyola al pretendent Carlos d’Àustria, partidaris d’una concepció imperial, federal, tradicional i popular, defensors de les tradicions forals i de la igualtat de pes dels antics regnes en el destí marcat per la Corona hispànica. Enfront d’ells els anomenats botiflers seguidors del pretendent francès Felip de Borbó, partidari de la uniformització i centralització dels territoris de la Corona i de les noves idees arribades de França. La victòria es va saldar a favor dels borbònics encara que la resistència dels austracistes va continuar durant algun temps resistint algunes localitats importants com Xàtiva, Denia, Alcoi o Alacant.

Molt important va ser la resistència dels habitants de Xativa que després de la seua derrota van veure com els borbonics cremaven la seua ciutat, el nom de Xativa passava a ser San Felipe i els va ser imposada una repoblació d’elements borbònics d’extracció castellana. Des de llavors, el quadre de Felipe V apareix a l’inrevés a l’ajuntament d’aquesta ciutat. No va ser l’única conseqüència, la més important va ser l’abolició dels tradicionals furs valencians en virtut al Decret de Nova Planta, la pèrdua de llibertats nacionals i la imposició de la llengua castellana en l’escriptura oficial, un preludi al procés de despersonalització i pèrdua d’identitat en terres valencianes. Des de llavors existeix una dita valenciana que diu: Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança.
Després de la derrota d’Almansa i la penetració de les tropes borbòniques en el Regne de València la guerra de Successió va continuar durant algun temps, amb l’única resistència del principat de Catalunya i les illes Balears.
La derrota d’Almansa va suposar un pas important en la pèrdua d’identitat del regne valencià i de les terres de llengua catalana, agreujat gradualment amb els esdeveniments històrics posteriors. Una identitat que avui els descendents d’aquells que van lluitar per la nostra terra, llengua i costums hem de tornar a recuperar.

*** res a veur amb els que avui dia usurpen el nom i no son més que grups independentistes de caire filomarxista

Font: Va de Bo!

 

Commentaire(s) :

Laisser un commentaire