19 février
2008

Cavaller

  • Publié dans Cultura
  • Commentaire(s) : 0  

L’accepció més pura pel mot cavaller és « persona que munta a cavall », sent de gran riquesa en semàntica. Va passar de significar el fet de muntar a un cavall a expressar una condició social molt diferent i canviant en les distintes etapes històriques

Etimologia

Al llatí es deia Agustín -i pels cavallers que eren especialment de feina, però empraven el terme equus -i per la resta dels cavalls, especialment pels utilitzats en la guerra, d’aquí que es digués ordo equester per la classe social dels cavallers. Cavall venia també del grec kaballes -ou, amb el significat igualment de cavall de treball.

Cavallers segons etapes històriques

  • Cavaller de l’antiga Roma
  • Cavaller cobert (noblesa catalana).
  • Cavaller de qualssevol dels ordes de Cavalleria.
  • Persona que té un comportament lloable: « vós sou tot un cavaller ».
  • Cavaller caminant, dels llibres de cavalleries.
  • Cavaller a plaça.
  • Cavaller com obra de defensa en una torre d’un castell.
  • Cavaller en substitució de senyor: ha vingut un cavaller.

També s’empra aquest terme per referir-se a la peça dels escacs que avui dia s’acostuma a representar amb un cavall, sovint recolzant-se sobre les potes darreres. Això és perquè a la tradició d’aquest joc (que ha patit moltes variants i versions abans d’arribar a l’actual) les peces representaven guerrers, i en lloc del cavall actual acostumava a usar-se la figura d’un guerrer assegut sobre un animal de muntura.

Cavallers en el Feudalisme

Eren guerrers a cavall de l’Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal com retribució habitual per la tinència d’una parcel·la de terres, encara que també per diners, com tropa mercenària. El cavaller era generalment un home noble, i havent servit al patge i escuder, era després ceremonialment ascendit pels seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l’aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir als indefensos. Després del segle XV, el títol de cavaller s’atorgà als civils en recompensa pels serveis públics.

A tots els països que acostumen a concedir el títol de cavaller, constitueix un honor atorgat pel monarca tant a homes com a dones, en reconeixement d’un notori mèrit personal, i mitjançant l’acord d’un orde de cavalleria. El títol sir o dame s’avantposa al nom, rere el qual col·loquen les inicials de l’orde de cavalleria

Commentaire(s) :

Laisser un commentaire