19 février
2008

Mitologia catalana sobre bruixes

Mitologia catalana sobre bruixes
En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’Edat Mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantilsEl pacte amb el dimoni
Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de la cerimònia.

La marca del dimoni
Se solia creure que les bruixes tenien una marca característica a la pell, fruit del seu pacte amb el dimoni. Segons les creences populars, aquesta marca podia prendre moltes formes, com una verruga.

Els poders de les bruixes
Gràcies al seu pacte amb el dimoni, les bruixes tenien poder per fer tota classe de maldats. També era creença popular que podien volar a cavall de forques o d’escombres.

Dates assenyalades
Hi ha dates assenyalades en què es creia que les bruixes celebraven grans reunions o augmentaven el seu poder. Les més conegudes són la nit de Tots els Sants i la nit de Sant Joan.

 

Les bruixes a la geografia catalana
Arreu de la geografia dels Països Catalans, existeixen llegendes de bruixes, o llocs relacionats amb la pràctica de la bruixeria.

A Dosrius: Quan el rector preparava la comunió li va aterrar la bruixa als peus. La bruixa enfadada li va prendre la caldereta dels aspergis. La van trobar, abonyegada en un lloc llunyà.
A Girona: una de les gàrgoles de la catedral és una bruixa, que diuen que va passar amb el sac de les pedregades quan van sonar les campanes. Ella i pedregada van quedar petrificats per sempre.
A La Quar: les nits de lluna vella fa ballar els follets de la contrada. la resta del temps fila llana i viatja per veure les veïnes.
A Vallgorguina: Viu sota la Pedra gentil. Des d’allà convoca altres bruixes per fer pedregar.
A Vilopriu: Un dia que a Vilopriu feia una gran pedregada, es va sentir com a dalt dels núvols deien: “Pepa, gira’t per aquí!”. Van engegar uns quants trets al núvol amb bales beneïdes. L’endemà la sastressa del poble, que es deia Pepa, va comparèixer amb la cama trencada.
A Arenys de Munt: Un capellà els va engegar una puntada de peu i la sabata va enfilar-se núvols amunt. La van trobar més enllà del terme i tota masegada.
Al Canigó: Es reuneixen al cim del Tretzevents. Des d’allà criden les pedregades picant amb una verga tres cops damunt l’estany de Calandrà.
A Llers: Van encapçalar una expedició de totes les bruixes de l’Empordà per aterrar al campanar de Figueres. El campaner va reaccionar a temps però, encara ara, el campanar resta estroncat.
A Sarroca de Bellera: Es va endur un nadó sense que ningú no se n’adonés.
A Terrassa: S’ajunten al pla del Bonaire i provoquen pedregades orinant juntes en un forat i picant el líquid amb unes vergues.
A Vallbona de les Monges: Viuen en coves que hi ha en un tossal proper. Sempre van descabellades i només es pentinen quan plou i fa sol.
A Molins de Rei: Pujaven a una clariana del bosc a realitzar els més foscos designis, el pla on anaven és conegut com el Pla de les Bruixes, ara ja és dins la població.
A Cervera : Hi havia una bruixa que es deia Margararida, la van cremar acusada de mestineria i bruixeria; totes les bruixes es trobaven al carrero de les bruixes construit al segle XIII i fins a finals del S. XIV no van canviar el nom per carrero de les bruixes degut a la seva gran concentració de bruixes; els dies assenyalats que es trobaven eren les nits quan la lluna estava al 100% plena. Cada any es fa una festa anomenada Akelarre per recordar les bruixes que havien habitat aquest poble del Centre de Catalunya.

Commentaire(s) :

Laisser un commentaire